La novel·la urbana reflecteix com cap altre gènere literari la identitat dels seus autors i forma part alhora de la imatge sempre canviant de la ciutat. En oponió d’Elke Sturm Trigonakis, la representació dels espais urbans és medi per excel.lencia per a la plasmació literària de la ciutat. En la tradició de R. Sennet i V. Klotz, l’autora analitza un grup de nou novel·les en català i castellà prenent com a punt de partida les diferents manifestacions dels espais urbans en la obres. L’espectre del corpus textual abasta una nòmina d’autors tan representatius com Carmen Laforet (Nada), Juan Marsé (Últimas tardes con Teresa), Terenci Moix (El dia que va morir Marilyn), Manuel Vázquez Montalbán (Los mares del sur) o Manuel de Pedrolo (Estrictament personal), i permet constatar com en el transcurs de gairebé cinc dècades es produeix un grau cada cop més alt d’abstracció en les imatges urbanes.weiterlesen